dilluns, 11 de gener de 2010

Número 9 (crítica de la pel·lícula)

-Títol original: 9
-Direcció: Shane Acker
-País: USA
-Any: 2009
-Gènere: Animació, aventures.




L'altre dia vaig entrar al cinema amb la il·lusió de veure una pel·lícula que m'havia intrigat de bona manera després de veure el curt animat en el que s'havia basat.
Tenia tots els elements que la podien fer una bona pel·lícula d'animació, trencava amb els esquemes tradicionals de la majoria de pel·lícules animades on se'ns presenten mons colorits i còmics per exposar-nos la història d'un món post-apocalíptic amenaçat per una màquina descontrolada i on només habitaven uns petits ninots de sac amb ànima pròpia. En definitiva jo trobo que era una història a la que se li podia haver tret suc. Tota la il·lusió i les ganes amb les que havia entrat a veure la pel·lícula es van anar tornant en sensacions ben contraries mentre passaven els minuts.

Trobo que una bona manera de definir el que han fet amb aquest film ha estat transformar un curt d'animació en un curt llarg. La història es centra exclusivament en els nou ninots de sac que han de lluitar contra un robot que adopta diferents formes i construeix altres robots després que el ninot número 9 (Elijah Wood) despertés sense voler-ho un mal terrible en pitjar un botó d'un estrany objecte.
La història principal és massa ràpida, no es dona temps als diàlegs que són diàlegs totalment superficials:

-Perquè no podem sortir de l'esglèsia?
-Ho dic jo, aquí tenim unes normes!

I així continua durant tot el llargmetratge. No han sortit d'un entrebanc que ja es fiquen en un altre sense donar temps a l'espectador per situar-se dins allò que està passant. Tant aviat estan en una església com estan en unes trinxeres que semblen tretes d'una peli de la primera guerra mundial. En definitiva, l'acció transcorre massa ràpid per estar situada dins d'un món del que l'espectador no en coneix res.
Aquesta és una altra. Tot el film té lloc en un món (que representa que és la terra) totalment destruït per una guerra. No en sabem res més, el màxim que podem arribar a extreure per nosaltres mateixos és que el món va ser destruït després d'una dictadura o quelcom així degut a que en surten alguns petits extrets. Considero que si s'hagués desenvolupat una mica més la història d'abans d'arribar a aquesta situació l'argument hagués estat més interessant i no ens hauria deixat a tots amb la sensació de que hi falta alguna cosa.

Dels personatges que en podem dir, son bàsicament estereotips, número 9 (l'heroi), número 7 (la valenta), número 1 (potser el més ambigu de tots, però en definitiva el covard), número 5 (el lleial) i així amb tots els números.

Pel que fa a l'apartat visual, a mi l'ambientació de la pel·lícula m'ha agradat. Els paisatges eren en ocasions certament inquietants, amb l'esquema de colors que ha escollit l'autor per recrear la majoria d'elements ha aconseguit donar un cert aire de malenconia i tristesa a la història que ajuda a l'autor a possar-se en la pell dels personatges i entrar una mica dins el món post-apocalíptic en que es situa l'acció.
Els personatges estan ben animats en tant que cadascú té una manera totalment diferent de moure's i d'expressar-se i això supleix en certa manera el fet que psicològicament siguin uns personatges tant planers.
Pel que fa a les textures estan bé tot i que en certs moments on la càmera era molt a prop de certs objectes es notava massa que aquestes eren falses en tant que no tenien relleu i molts cops acabaven difuminades.



En definitiva, una pel·lícula per veure un cop, potser dos, però no més. O per esperar-ne una seqüela o una versió estesa que s'endinsi una mica més en la història. En definitiva, una mica decebedora aquesta entrega, no ha estat una de les millors pel·pel·lícules produïdes per Burton.

-El millor:
-L'ambientació visual.
-El missatge: La gent no ha d'utilitzar la ciència per dominar, sinó per ajudar.

-El pitjor:
-La poca profunditat del guió.
-Lo estereotipat i superficial que eren els personatges.


Què en penseu vosaltres?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Creative Commons License
obra de Miki Pérez està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons